Era el divendres a la tarda quan enfilava la part final del repte; la Quebrantahuesos. Al migdia ens vam trobar amb en Manel Arnau, Jordi Auguet, Txema Arnau, Jordi Brugué, Salva Varderi i en Jordi Clermont per anar fins a Sabiñánigo. Vam fer dos expedicions en una ja que en Txema, en Salva i en Jordi C. tornaven després de la cursa i la resta ens quedàvem fins avui al matí.
L'anada va ser molt amena i plena d'anècdotes de tota classe. En Jordi B. es feia creus de les històries que li explicaven en Manel i en Jordi A. i jo, de conductor de luxe, em pixava de riure. Ja abans d'arribar al destí es preveia una saturació de cotxes ja que en la poc poblada autovia que porta a Osca només es veien cotxes amb bicis carregades. Amb els cotxes a lloc, vam anar a buscar el dorsal a la fira i vaig quedar molt impressionat per la quantitat de gent que hi havia. Em va sorprendre més que la fira de la marató, tot i que no la vaig poder gaudir com m'hauria agradat ja que amb els dorsals i els obsequis vam anar cap a Gavín, el nostre centre d'operacions molt ben recomanat per en Miguelito, que amb el seu pou de saber de la cursa ens feia que només ens haguéssim de preocupar de pedalar i passar-nos-ho bé. Vam descarregar els trastos i les bicicletes i vam anar a sopar a un restaurant que ens havia recomanat el nostre amfitrió; en Carlos. Darrera ingesta d'un plat de pasta en molt de temps i cap a dormir ben d'hora.
El despertador sonava a les 5:15h, tot i que jo feia uns minuts que estava despert gràcies a que en Manel ens tocava la paret des de l'habitació del costat. El meu ritual de la dutxa ràpida acabada amb un raig d'aigua freda al cap em va posar en marxa. El dia es preveia assolellat però a aquelles hores hi havia boira i núvols baixos que ens refrescaven la temperatura. Cap a les 6:15h sortíem cap a Sabiñánigo i en veure la corrua de cotxes, vam aparcar en un caminet de les afores per acabar d'arribar a la sortida amb bici. La fred i els nervis estaven empatats i em feien tremolar com una fulla per moments. No era per menys. Ens esperaven 200 quilòmetres amb 3381 metres de desnivell positiu en la marxa cicloturista més important i més nombroses d'Espanya i Europa. En aquell moment vaig dubtar en si el meu lloc era allà al mig de tants i tants ciclistes però amb els quilòmetres que havia arribat a fer i amb els amics al meu voltant vaig creure que sí, que aquell lloc i aquell dorsal, el 6915, eren una oportunitat per demostrar-me altre cop que podia/puc.
Amb molta puntualitat va sonar el petard que avisava de la sortida. Eren les 7:30h i nosaltres estàvem força enrere. En Jordi C. havia anat avançant per la vorera fins a situar-se en una millor posició per intentar fer un bon temps. La resta vam decidir de fer la volta junts. Bé, de fet ho van decidir en Jordi A. i en Txema ja que en Manel, en Jordi B. i en Salva van dir que la farien amb mi. No us podeu arribar a imaginar la ilusió que em feia i alhora les ganes que en Joan, en Juli, l'Albert i els altres també hi siguessin. Van passar més 25 minuts fins que no ens vam moure del lloc i avançàvem de metre a metre fins a encarar el tram que ens portaria a la sortida, on ja vam poder calçar les dues cales i començar a pedalar. Ja hi érem. Som-hi!!
"Equipant" el camí...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada