diumenge, 29 d’abril del 2018

Ἐμπόριον, Emporiae

La voràgine de Barcelona em va dur a apuntar-me a la Mitja Marató d'Empúries. Quatre entrenaments, viuràs una mica de les rendes i sortirà tot bé. Però la voràgine també portava cansament i fatiga, ganes de desconnexió i molt males sensacions. No hi havia dia que sortís, ja sigués corrent o en bici, que acabés dient que no anava enlloc. Lent, pesat i amb les pulsacions als núvols. Ni rendes, ni els quatre entrenaments. I passaven els dies i ho veia lluny, fins que comença la setmana. Hi vaig, no hi vaig. Com si d'una margarida n'anés arrencant els pètals, m'he passat els dies canviant de parer. Quedar amb en Mia i que el Coach Checa em digués que les cames tindrien memòria, em deia que ho havia de provar. I sí, al final hi he anat.

L'anada ha estat tranquil·la, tot fent la petar amb en Mia. Ja teníem el dorsal recollit i ens havíem de trobar en Gerard Sau. Ells dos feien els 10 km. Abans de sortir ens trobem en Jordi Boada (mitja) i en Manel (marató). Molt vius, ens hem estalviat la passejada inicial per dins les ruïnes i hem anat a la sortida.

0 a 5 km, 22'52" - Sortim pel passeig d'Empúries, un xic estret per tants corredors i amb ritmes tan diferents. M'ha avançat molta gent, tot i sentir que anava més ràpid del que em pertocava. La idea inicial era veure-les venir a 4'45"-4'50"/km però m'he deixat portar. La zona era molt monòtona i bastant planera. La Núria Simonich m'ha tirat unes fotos quan l'humor era bo però les sensacions no seguin el mateix camí. No em notava pesat ni lent, però no em veia capaç d'aguantar el ritme ni d'acabar la mitja.

5 a 10 km, 23'26" - Ens demanen que ens posem cap a l'esquerra ja que per la dreta vindran els primers classificats. Bé, veuré en Jordi i en Manel. En Jordi compto que va 7è de la mitja i en Manel el veig més enrere, també veient-les venir. A ell li dic que no vaig gaire bé perquè així ho sento. Però m'agrada la idea d'anar-los trobant. I pensant-hi, busco l'Albert Pons, el meu escalenc preferit! Va xerrant, rient, com si res. Crec que ni s'hi fa. Ens plou una mica i es gira una mica de vent. Em continua passant gent però m'enganxo com puc a un grup de 3, ara 4, i em porten força estona. La veritat és que tornem a anar ràpid i veig que el cos es va posant a lloc i les pulsacions es mantenen molt constants. Bona senyal.

10 a 15 km, 23'06 - Em prenc un gel just quan ens endissem a Empúries per agafar el passeig. Vaig fent la goma amb el grupet. El recorregut comença a ser una mica trencacames. Els ànims al pas per l'arribada fan que segueixi. De fet, ni recordo el voler plegar. La pluja torna a aparèixer i amb més ganes. El camí cap a l'Escala comença amb una pujada, que coneixia de les colònies amb els Fitzroy i companyia, però que se'm fa força llarga. A les baixades perdo tot el que guanyo pujant perquè la gent em passa flotant. Ens tornem a creuar i busco en Manel, sense gaire èxit.

15 a 20 km, 22'42" - La mitja fa mitja volta, valgui la redundància, i la marató segueix més enllà. Per tant, em començaran a passar fletxes pel costat. Però he entrat en mode "creure en mi". Valent, amb força i orgull. Començo a marcar bons parcials i veig que els puc mantenir, tot i que els carrerons i les pujadetes. Només el carrer d'en Pons em deixa gairebé trinxat i el cor a 180 ppm. Per sort em recupero baixant i continuo amb valentia. Comencem a repetir els primers quilòmetres fins a tornar-nos a endinsar a Empúries. Vaig avançant gent, poca no us penseu pas, que m'empeny a seguir endavant.

20 a 21,097 km, 5'21" - Els darrers que atrapo se'm posen a roda (deix ciclista!) i penso que cauran com fruita madura. Però es piquen entre ells i qui rep, sóc jo. Ja anava massa just com per seguir-los. I mira que ho he intentat. Empenyo amb tot el que queda fins al final i arribo a meta!

Una hora, trenta set minuts i trenta set segons. Un temps que no hauria ni imaginat i que, un cop comprovat després, veig que és la meva millor marca a una mitja marató. Quina sorpresa i quant d'agraïment sento en veure-ho. I el millor, les sensacions físiques i mentals.

En Manel ha fet 2h56' a la marató, en Jordi 1h20' a la mitja i en Mia i en Gerard 47'54" als 10km. I tots xops com ànecs cap a casa.

Empuriant el camí...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada