El millor dia per retrobar el camí...

Després que la natura ens regali aquestes pluges tan generoses i abundants els darrers dies, no em podia auto-convèncer altre cop que a casa si estava millor. La balança del sofà i les bambes posades s'ha desnivellat quan en Txema m'ha dit "Quimi! Com vas?".

Un cop calçat i equipat, he pogut comprovar que la pluja pixanera o xim-xim continuava present però, després de l'entrenament de futbol (inhumà) d'ahir enmig del diluvi, semblava un dia assolellat. Quina angoixa m'ha vingut només començar. Cada pas era una pregunta que em venia al cap; quant temps podré fer, em faran mal les cames, els pulmons em respondran, patinaré i em fotré de lloros, pararà de ploure, per què Amer té zones fosques.... i així anar fent fins que me n'adono que estic corrent a un bon ritme, uns 5 minuts el quilòmetre, i que les cames em pesen d'ahir. Però, com diu en Manel, "No hi pensis!".

Al final, poc menys de 7 quilòmetres i 33 minuts i 48 segons en dues voltes per l'Amer nocturn amb parcials de 17'16'' i 16'32''.

La veritat és que avui el temps m'és igual. Com deia la Salseta, "Estic content, això va bé, això rutlla...". Avui sí, content per haver pogut córrer sense veure que no estava recuperat. Només em queda pensar en el següent dia i en tirar endavant... El que vingui, com la pluja avui, benvingut serà!

"Xim-ximejant" el camí...