Setmana a falta d'una setmana...

M'estic despenjant massa del bloc i no pot ser. Continuo entrenant però no ho escric per mandra o per deixar-ho sempre per més tard. Per sort, sempre queden bons motius i bones sensacions per reenganxar-me.

Després de no poder fer la Marxa de les Ermites el diumenge per culpa de la pluja, dilluns tenia decidit fer-la si el temps acompanyava. Arribo a casa després de treballar i penso en sortir sense dinar al veure que no plovia. Em canvio i es posa a ploure. Canvi de plans; dinar, pair i sortir. Els xàfecs intermitents em frenaven, fins que vaig desistir altre cop. Portava hores preparat per córrer i no em podia quedar a casa. Tot i xim-ximejar, em vaig enlluernar en fer sèries al bicicarril, just damunt de casa per si es tornava a posar a ploure de valent.

Escalfo uns deu minuts i preparo el rellotge perquè m'avisi cada 400 metres. El temps que miraré de fer el dirà la primera sèrie. Som-hi i 1'32"! Començo a calcular i diria que és temps de 3'45" per quilòmetre. Prou bé! A veure com em surten les següents...1'30", 1'29", 1'31", 1'33" i 1'26"! Fantàstic! Ritme constant i amb la sensació de poder-ne fer alguna més. Mentre feia uns minuts més per refredar-me, passo per davant del col·legi i em vaig preguntar quan tardaria a fer una volta, com quan érem petits. Començant des de l'STOP que hi ha al final de la pujada per fer la recta de davant el parc de bombers i acabant allà mateix després de la pujada del costat del pavelló... Surten 470-480 metres i ho vaig fer amb 1'36". Potser és una bajanada, però són d'aquelles petites coses que et venen de gust i et fan sentir bé.

L'endemà, per dimarts, no tenia ganes de córrer i em vaig dedicar a fer una mica de manteniment a casa. Amb 15 minuts en vaig tenir prou per veure que no tenia prou espai i ja em vaig calçar les bambes i a fer mitja hora per relaxar de les sèries, que us he parlat. Em vaig gratar la panxa al primer quilòmetre per anar augmentant el ritme, fins a escalfar-me baixant. Res de relax! Quan passo pel col·legi vaig en busca del rècord... Surto més ràpid i ho pago al final, però tot i així 1'31"!

Dimecres, amb el temps que acompanyava, tocava fer les Ermites. I per tercer cop, no. En Sergi volia anar a córrer i preferia la seva companyia, la veritat. Quina ruta faríem aquesta vegada? Al meu cap només em venia la idea de portar-lo més enllà. Ell volia anar a fer la mítica Volta a Can Ter i jo li deia que el planer aniria millor. Fins a la Cellera i tornar, li comentava. Em va sorprendre quan va comentar que volia tocar el pavelló d'Anglès...quina bèstia! Amb un ritme constant fins a l'objectiu i sense pensar amb la tornada, que seria més dura. Tot bé fins a l'infern. Ja portàvem més d'una hora i la pujada es va fer eterna i dura. Un cop coronat, costa molt tornar a agafar el ritme, tot i que ja no ens preocupava. Arribem amb menys de 1 hora i 20 minuts, després de llargues converses i records del repte que m'il·luminen la cara.

Durant la setmana he vist que el diumenge de la setmana vinent es fa la primera Tramunrun, paral·lela a la coneguda Tramunbike. Són 31 km de muntanya que van des de l'Hostal del Fang fins a Salt, passant per les Ermites. No puc pas dir que no...o si? Tot dependrà d'avui i de la volta que faci a la tarda i de les sensacions que tingui. Serà el nou repte?

"Setmanejant" el camí...