Al final va anar bé. Dissabte vaig fer una sortida d'aquelles que fan afició, tot seguint una mica el recorregut que faré diumenge. Perquè sí, m'he inscrit a la Tramunrun i per mi, és el nou repte. Em venen interrogants al cap del tipus de preparació que requereix, de què fer en carrera i de si me'n sortiré. Ja és tard per plantejar-m'ho. Aniré d'excursió i les sensacions diran com la faré. Si em trobo bé, endavant. Si em trobo fluix, caminaré. Tot el que calgui per acabar-la.
Així doncs, dissabte va ser un entrenament. Uns 14 km amb unes 640 metres de desnivell per anar de casa fins a Constantins. L'ascens a Santa Brígida és molt dur. No em crec encara que hi hagi gent que puja corrents. Jo sempre xino-xano i enfilant la drecera que en menys de dos quilòmetres et duu fins a l'ermita. Una breu parada per veure el paisatge i a fer un descens per un gran corriol fins a la Font de Can Catau, on vaig fer un bon glop d'aigua fresca. Poc metres més enllà m'enfilava cap als Fusos per un altre corriol i, després, per pista forestal fins als prats de Can Sensaire i uns quasi dos quilòmetres més enllà, Santa Lena.
Ja portava una horeta de camí i les sensacions eren molt bones. La forta baixada em feia frenar més que no pas córrer. Ja al pla començava el camí cap a Sant Roc, trifini de La Selva, el Gironès i la Garrotxa. Mentre m'enfilava progressivament cap a l'ermita, anava rumiant què podria fer per variar, fins que vaig veure un camí que suposava que baixaria a les Serres. Buff! Aquesta baixada encara era més dura. No sé si les bicis la podran baixar... Encreuaments varis i jo sempre guiant-me pel meu instint nul d'orientació. Avall i ja ho trobarem. El camí era molt pedregós a trams i vaig veure el gran encert amb les bambes de muntanya que vaig comprar.
Un cop a les Serres vaig consultar el mòbil per saber quin camí prendre. Vaig decidir enganxar la carretera uns quilòmetres i després agafar una pista forestal fins a destí. Tot en ordre i una molt bona sortida d'unes dos hores i escaig. Cap a la Tramunrun doncs!
Avui, després de dos dies de colònies amb els alumnes a Cantonigrós, he sortit a córrer per un camí que hi ha al costat de casa i s'enfila fins a trobar les senyals grogues de la Volta al Mont. Volia provar-me i saber si podria anar corrent, encara que de manera molt lenta, tota l'estona. He recordat un de les primeres entrades que vaig fer, quan en Paco em va fer acompanyar-lo fins al Branzell. Llavors em va dir que fes passos molt petits i jo ho seguia al peu de la lletra. He anat fent de la millor manera fins a trobar la Ruta 21 de BTT, on he decidit baixar i anar cap a pujar el Branzell. La baixada se m'ha fet llarga, molt.
La pujada fins al Branzell, després d'uns quilòmetres de planer, ha estat molt diferent que aquell dia. Sense parar ni un moment i només anant de pas en pas. Passada la casa, he seguit amunt fins a la carretera que va de Sant Climent a Santa Brígida i en ella fins a trobar la ruta de les Ermites, que em duria fins al Solivent després d'un puja-i-baixa i un llarg i bonic corriol. En total, 12'6 quilòmetres i 435 metres de desnivell. Estic content perquè he tornat a trobar les bones sensacions de pulmons, quan ja portava uns quants minuts.
"Nou-reptejant" el camí...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada