Dia de Sant Esteve a fer la Sant Silvestre de Riudellots de la Selva. Primera cursa que repeteixo en la vida. Amer, Carrer Nou de Girona, Sant Silvestres de Riudellots i Girona, Mitja Marató de Granollers i Marató de Barcelona. Queda lluny el 25 de març i, entre ets, anèmia i uts, encara no havia tornat a competir. En tenia ganes però alhora em feia certa por. Quines sensacions tindria? Sabia des de feia temps que no em podia comparar amb abans. Corrent ho notes que no vas com abans. Entre la llarga recuperació, el desànim que no acaba de marxar i el pes que he guanyat, no calia fer sang d'un mateix.
Minuts abans de les 10 del matí ens hem trobat amb en Paco i en Txema. Mentre fèiem camí els escoltava parlar del que havien fet els últims dies i el que farien els posteriors. Bici, btt, muntanya... I jo ni pic. Bé, de fet diumenge vaig anar a córrer una estona però m'afogava perquè volia anar massa ràpid. Volia tornar a ser el d'abans de la nit al dia i no. Els hi he preguntat com veien la cursa d'avui. En Paco deia que tenia les cames cansades dels dies anteriors i en Txema deia que no se sentia bé i que no tenia ganes d'anar a patir durant 7 quilòmetres. Jo els hi he dit que si arribava amb menys de 35 minuts i respirant bé, estaria més que content. Me n'adono que m'he deixat el xip a casa...
Arribem i anem a recollir el dorsal i l'obsequi, una armilla. Tornem al cotxe per canviar-nos i quedar per després. Escalfem, més que l'any passat, i cap a la sortida. Tenia il·lusió i nervis. Ens col·loquem força endavant i li canvio el rellotge amb en Txema. Li anirà bé per controlar el ritme dels quilòmetres ja que vol sortir ràpid fins on arribi. A mi només em cal el temps final. Correré per sensacions. Sortim.
1r quilòmetre, 4'50" - Surto amb molta calma i em passa un munt de gent. Tinc un bon lloc i no em molesta gaire ningú. És un quilòmetre ondulat, tot i que hi ha més pujada. M'enganxo amb uns que van al mateix ritme i els segueixo l'estela.
2n quilòmetre, 4'50" - Baixem mica en mica però no m'escalfo. L'any passat ho vaig pagar i no hi cauré altre cop. Segueixo xupant roda fins que hi ha una pujadeta de 20 metres que em separa d'ells. Hi ha molta gent i penso en anar més ràpid.
3r quilòmetre, 4'50" - Forço una mica i vaig més bé. Avanço força gent que em frenaven una mica. Les sensacions segueixen essent bones. Respiro bé i les cames no em fan mal. Noto que un cordó em pica a la cama i em maleeixo els ossos. M'he de parar a cordar-me i perdré temps. Em passen els que havia avançat i, fins i tot, els que m'han portat una estona darrera.
4t quilòmetre, 4'50" - Avanço un nen que va mig afogat i li dic que respiri bé i que no pari. M'estic esperant dolors, bufets i una davallada però no arriba. Sóc negatiu fins i tot quan em sento bé. Passem per davant l'esglèsia i recordo en Lluís allà esperant-me. Va, un esforç.
5è quilòmetre, 4'50" - Vaig com un rellotge, clavant tots els quilòmetres. Bona senyal i a seguir igual. Em començo a sentir bé per dins. Quina sensació més bona! Anem endavant! Aquí noto diferència amb l'any passat. Hi ha més gent i el camí és estret. Per avançar em poso a l'herba i canvio una mica el ritme.
6è quilòmetre, 4'50" - Començo a pensar que dec haver reservat massa. Augmento un xic el ritme però passant per un pont m'he de frenar i perdo temps. Recordo com vaig apretar l'any passat i com patia per la cama. Vaig amb un grup molt maco i acompanyem un nano que deu tenir uns 12 anys. L'animem entre tots i li diem que ja ho té a tocar. L'ambient és fantàstic!
7è quilòmetre, 4'15" - M'avança un home i em dic que el puc seguir. M'escalfo i el deixo enrere. Més, més, més, em vaig dient. Avanço molta gent, sobretot a la pujada abans de la recta d'arribada. A dalt, lluny de no poder, em sobren forces i tiro endavant. Que bé em sento quan passo per sota l'arc!
Al final m'han sortit 7 quilòmetres en 33 minuts i 15 segons a 4'45"/km. He tardat 3'40" més que l'any passat però estic molt més content. Suposo que un dia d'aquests em feia falta. Queda molt per treballar però. En Txema ha clavat el temps de l'any passat, 26'50", i en Paco gairebé també, 28'46", si no arriba a ser pel pas subterrani que l'han fet passar. Felicitats mestres! De gran vull córrer tant com vosaltres...hahaha!
"Santestevestrejant" el camí...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada