Heus aquí em trobava fa un any. Com ha passat el temps i quins alts i baixos he viscut. Em quedo amb tot, lo bo i lo dolent, perquè tot forma i formarà part de mi. Com canvia la situació però. Fa 366 hi havia un objectiu clar; ara, tot i voltar-me el cap, no.
Acabo l'any content, més del que em pensava. L'endemà de Sant Esteve a Riudellots vaig sortir a estirar cames amb en Sergi. Feia temps que tenia ganes de córrer amb ell. És diferent la sensació que tinc. Vam fer quasi 8 quilòmetres amb poc més de 40 minuts. Vam xerrar i xerrar i xerrar. Les cames estaven molt pesades però suposo que era normal. Després de molt temps i per recordar vells i bells temps vaig tornar a sortir i arribar del pont del Solivent. Aix...aquelles ganes de tornar a ser al pont i pujar la pujada caminant! Quins records de joventut...
Divendres vaig fer bondat per sortir dissabte amb el team amb bici. Una visita que es va allargar em va deixar a casa. El repòs em deu venir bé, em va dir. Diumenge estava decidit a fer quelcom...i tampoc. Saber que avui sortiria amb bici al matí i a la tarda aniria a córrer a Girona ja pagava el descans.
Avui, 5 minuts més tard del que tocava, hem sortit amb en Txema, en Jordi, l'Albert, en Luigi i en Lluís a fer les darreres pedalades de l'any. Una volta a Brunyola era la previsió. Hem sortit normal, com sempre. Però a l'arribar a Trullàs, en Jordi ha obert la caixa dels trons i m'han fet pujar a tall de boig durant tot Mas Llunès. Al final, m'han deixat de roda i ja em veia a venir un mal dia. Em reincorporo al grup i l'Albert diu que s'ha d'acabar la sèrie a dalt. Au vinga! A pedalar fort altre cop i a quedar-me, com no. Enlloc d'anar d'Estanyol a Sant Dalmai, hem passat per Salitja i Vilobí. Allà, ja amb en Salva, m'he posat a davant amb en Jordi per fer una sèrie fins a Salitja. Vinga a gastar forces, com si em sobressin. A Vilobí agafem un camí que porta a la carretera de Brunyola i allà m'he escalfat, altre cop, a darrera l'Albert. Ell pujava rient mentre em mirava i jo al màxim...i per sort ens ha sortit un cotxe que ens ha tallat el ritme! Amb els pulmons a lloc, he patit de valent pujant a Sant Martí Sapresa i just després en Jordi i l'Albert em preparaven un esprint que no ha estat. En Lluís ha arrencat amb tanta potència que quasi em fa caure. Ja he volgut atrapar-lo però no. És d'un altre planeta. Ens quedava arribar i guanyar algun punt. M'han deixat esprintar sol al cementiri d'Amer per deixar-me acabar l'any amb bon regust. Ells han pujat a Sant Martí, on els he fet un avituallament.
A baix a l'estació i parats pels problemes mecànics d'en Jordi, els he pogut fer una foto amb en Christian Meier de l'Orica GreenEdge.
A la tarda, m'he trobat a Girona amb en Lluís, el meu germà, en Jordi, em Mia i en Gerard Sau. Tots a fer la Sant Silvestre. Aquest any l'he trobat una mica descafeïnada. No per la prova, que he trobat més ben organitzada que l'any passat, sinó pel caliu. No hi havia aquella xispa. Potser sóc jo que m'ho miro amb altres ulls. Escalfem una mica, no massa com diu en Paco. Avui també tinc pensat córrer per sensacions. A veure com va.
1r quilòmetre, 4'15" - Sortim bé. En Lluís es perd pel mig de la gentada i sé que baixarà de 20' com volia intentar. Em giro i veig el meu germà enganxat a mi. El veig més fort a ell que a mi. Anem fent, sense presses i a un ritme constant fins a veure que potser hem anat massa ràpids.
2n quilòmetre, 4'26" - Ens relaxem per no defallir al final. Puc guanyar uns segons ara que al final me'n faran perdre molts més. Trobo el ritme més adient i vaig molt còmode. El meu germà està pletòric i es va envalentonant. Li dic que segueixi un home que ens passa i ell al darrera. No ha dubtat ni un segon. A veure com li va.
3r quilòmetre, 4'20" - No m'agraden gens les llambordes i busco les voreres per estar més còmode. En Jordi ha anat tirant i li deu anar bé. Segueixo a un bon ritme i em vaig animant. Noto les cames una mica pesades del matí però cap mena de dolor.
4t quilòmetre, 4'15" - Torno a veure el meu germà i ha afluixat el ritme. Li dic que respiri bé i que em segueixi, que anem bé. Ell em diu que tiri i ho faig amb molts ànims. Em sento bé i estic content. Em recordo del patiment de l'any passat.
5è quilòmetre, 4'20" - Tot el que queda és amb lleugera pujada. Vaig amb un bon ritme i sobretot, molt constant. Qualsevol petita cosa m'ajuda a seguir endavant. És una victòria més. De fet, cada pas ho és. Em quedo amb això, amb els passos que em queden i amb l'arc d'arribada que tinc a tocar.
Els 5 quilòmetres han sortit en 21'36", molt millor del que m'esperava. Això em diu que a Riudellots vaig reservar massa. Em quedo amb les bones sensacions altre cop. En Jordi ha fet uns fantàstics 22'22" per ser la primera cursa i en Lluís uns espectaculars 19'20". Felicitats nois!
Em queda desitjar-vos lo bo i millor a tots vosaltres i als del vostre voltant. Que l'any vinent ens sigui millor que el que acabem i que podem fer un pas més, una cursa més, us escrit/lectura més i un any més!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada