*Nota: La crònica està escrita en dos dies; diumenge i avui, dimecres. Això de deixar-ho per després...
No és que ahir tingués una revelació per la terra dels fesols, com podeu pensar pel títol. Aquest és la suma del dijous, d'ahir i del profit que en trec. No tenia bones sensacions durant els dies de descans. Dilluns anava mig adormit durant tot el dia. Feia mala cara i jo només em preocupava per si l'anèmia tornava... Esperem que no. Durant dimarts i dimecres esperava tenir millors sensacions a les cames ja que encara les notava fatigades. No recuperava i em veia un final de setmana sense gaire esma de res. Val a dir que el cap havia anat a més amb els dies i això m'empenyia a sortir dijous.
Amb més ganes que forces sortia ben dinat per estirar tan com pogués. Em vaig creuar en Manel a la variant de la Cellera i hauré de trobar un moment per una classe particular de càstig de les seves. Mirant pel Google Maps per descobrir carreteres que desconec vaig dirigir-me cap a Fornells de la Selva, passant per Mas Llunès, Aiguaviva i el repetjó del 13% de Can Garmin a Vilablareix. Llevat d'un parell de dubtes puntuals a Fornells sobre el camí a prendre, vaig seguir una carretera de poc trànsit que porta de Fornells a una rotonda entre Campllong i Riudellots, i des d'allà cap a Sant Andreu Salou. En aquesta,encara menys trànsit però sí més ondulada i amb algun repetjó que em feia patir de valent. Pensava que arribaria directament a Caldes però no. La carretera mor on es troba la carretera de Cassà a Caldes, on em trobo el primer dels repetjons que em quedarien a casa.
Només em faltava que el vent no amainés. Vent de cara al Pasteral, Anglès, Aiguaviva, Riudellots... No podia ser i en començava a estar fart. El vaig tenir a favor al vial i me'n vaig adonar quan, fent-lo en sentit contrari cap a Vilobí, renegava de mala manera. El "rostit" se'm va fer més suau aquesta vegada, suposo que perquè el vent m'havia vençut i em conformava en arribar a casa. Tot i això, és la vegada que l'he pujat més ràpid. Com pot ser? Per què?
Pujant Mas Llunès, em vaig trobar en Jordi Auguet i en Txema que sortien més tard. Quina llàstima no compartir algun quilòmetre amb ells aquesta setmana. A Trullàs, tenia fred i gana... Un ocellot o "pàjara"! Entre voler descobrir, el vent i que no hi vaig pensar, no havia posat combustible al motor. Em vaig parar i fer un petit mos. No m'entrava gaire res però havia d'arribar a casa i, fer-ho ja seria una victòria.
Dissabte havia planificat la ruta amb l'Albert. A ell tot li anava bé perquè un esforç meu és una estirada de cames seva. Ni Àngels ni Santa Pellaia. A l'Snack em trobo en Josep Mª Crosas, amb la seva finura, mentre arriba l'Albert i en Jordi Brugué, que tirant de galons i ens portava a fer una volta a Santa Pau. A mi, tot el que sigui conèixer noves rutes em va bé.
Sortim més ràpid del que voldria i pujant a Les Serres ho noto, sobretot al principi on em costa posar les cames a to. Em despenjo una mica però acabem coronant els quatre junts. Mica en mica vaig millor però l'Albert ens treu de punt amb el seu ritme. Hi ha moments que no puc parar de riure amb els crits que es foten l'Albert i en Jordi. Surt la meva fama infundada de "Gat Negre" i em defenso com puc perquè ningú pateixi per cap ensurt. Cada vegada que la carretera s'enfila ho passo malament. Vull reservar una mica per no defallir.
Arribem al "territori Auguet"; la variant de Banyoles. No pots perdre ni mig metre o et quedaràs despenjat, m'havien avisat. L'Albert sol ens va portar volant i ja tenia feines a seguir. Quan vam fer una parada tècnica a l'inici de Rocacorba, en Jordi ens explicava el que havia patit per seguir en Txema, en Jordi A. i l'Albert un dia que s'anaven rellevant. No m'ho vull imaginar, la veritat. Espero que em respectin si mai hi anem.
Començava el tram divertit del dia. Banyoles - Olot, passant per Mieres i Santa Pau. L'Albert m'explicava que era molt ondulat, pujant repetjons i baixant-ne d'altres. Als primers, anava amb una marxa menys perquè no sabia ni la duresa ni la llargada de cada un. N'hi ha 4 d'importants, tot i que em va semblar que n'hi havia algun més*. Sortint de Banyoles/Porqueres ens creuem uns quants ciclistes que vigilaven la cursa social de l'endemà. Jo vaig amb una marxa menys perquè no me'n refio de no conèixer el que m'espera i no vull petar a mig camí. L'Albert ens va obrint camí amb en Jordi al darrera i en Josep Mª i a uns metres. Com em van explicant, hi ha descansos que et permeten recuperar.
A mesura que anem pujant em vaig trobant cada vegada millor, però segueixo sense refiar-me'n. El líder segueix explicant-me com són els repetjons i el de Mieres, o Collet de Colitzà, és dels que hi va. A més, un cop coronat hi ha un petit descens i enllaces amb el coll de la Casella, que passa per Santa Pau.
Al descens he agafat uns metres d'avantatge que de seguida desapareixen. Ens passa un ciclista molt ràpid i li faig la broma a l'Albert d'anar a per ell (dilluns vaig saber que va guanyar la social de Banyoles en sub23...), però em diu que s'ha de regular fins a Santa Pau perquè després ve el més dur. M'avisen que s'acosten un grup de ciclistes i els tenim a roda en un tres i no res. M'estic escalfant Albert...,li dic. Anem marcant el ritme i cada vegada tinc la sensació d'anar més ràpid. Aquell no és el meu ritme però aguantaré allà fins que no pugui més! Hahaha! Pobre de mi. Em foten mal les cames i no veig el moment d'apartar-me. Allà marrà, a més de 20, fins que li dic a l'Albert que vaig a darrera.
Em despenjo i segueixen a un ritme que ara no segueixo. Fins a Santa Pau vaig perdent metres i metres però necessito un descans. L'Albert ha seguit a davant i després m'explica que els ha anat despenjat a tots menys a un parell. Em diu que per culpa meva ha cremat un cartutx allà... L'he motivat i estic content per haver-los madurat de mica en mica. Em faig unes pel·lícules... Sortint de Santa Pau veig en Jordi i en Josep Mª que s'han despenjat i els vaig atrapant mica en mica. Com més ràpid vaig, millor em sento i les cames no em fan mal. És evident que hi ha un punt que no puc anar més ràpid però tinc forces. Passo els companys i li dic a en Jordi que vaig com un tiro. I fins a dalt, on l'Albert ja havia girat per venir-nos a trobar. Parem a Can Xel a emplenar els bidons a la font i la fem petar amb els ciclistes que ha anat destrossant l'Albert. Ells presumeixen però jo més!
Fins a Amer ens trobem amb vent en contra, sobretot a la recta de Les Preses on ho passo malament. L'Albert ens porta i provo de donar-li un relleu... Només ho provo perquè, com em diu, el vent no perdona. Dec haver baixat el ritme de tots en pocs metres perquè ja em passa altre cop. Li anem donant relleus de tant en tant entre tots per fer quelcom, tot i que amb l'estat de forma que té, no li cal.
A casa, veig que hem fet 117 quilòmetres i que tornen una mica les bones sensacions. Per aprofitar-les i com que som dimecres, us puc explicar que dilluns vaig fer una pujada fins a Sant Martí. No em volia escalfar però se me'n va de les mans. Estava cansat al principi perquè en prou feines havia escalfat. Més endavant i gràcies a la pintada que em va fer en Txema, acabo donant tot el que tinc i em surt un temps fantàstic, que em costarà molt rebaixar. No me'n vaig poder estar d'explicar-ho als companys... A veure què faig demà, dijous!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada