Enllaçar l'orgull...

Divendres migdia. Arribo a casa, menjo un plàtan i surto amb bici. Fer quelcom que havia pensat i mai havia fet era una manera de capgirar les sensacions i pensaments. Tenia ben pensat fer la Volta a Sant Gregori tan ràpid com pogués i, un cop arribat, fer-ne una valoració. Només sortir les cames encara em recordaven el cansament acumulat i no les tenia totes amb mi. Feia vent al Pasteral i costava avançar, però jo estava entossudit a tirar més i més. Mas Llunès el vaig pujar amb millors sensacions i fins a Girona vaig tirar de plat gran tot el que vaig poder. La primera hora i quasi 30 km/h de mitja! Això em va motivar a provar d'arribar a Amer amb aquesta mitja i em comportava anar molt ràpid al planer per recuperar el temps que perdria pujant als repetjons de Llorà i el Pla de Sant Joan i a Les Encíes. Em sorprenia gratament a mi mateix de la positivitat i de que, tot i que les cames em fessin mal, volia anar més ràpid.

Baixant de Les Planes tenia a tocar la mitja però el vent de cares i les poques forces van fer que per segons no hi arribés. Llavors em vaig dir que el temps no era important, sinó que tot el que havia fet era el que s'havia de quedar dins. Em van sortir 70 quilòmetres en dos hores i vint minuts.

Avui matí tenia sortida amb alguns companys del team; en Manel, en Txema, en Jordi Auguet i en Lluís Baixés Sr. En principi, havíem de separar-nos perquè les hores d'arribada no eren les mateixes per tothom i  en Manel em volia portar al Montseny.

Amer - Pla de les Arenes: Hem sortit bé, sense anar molt ràpid i ho he agraït. En Manel posava el ritme i jo l'acompanyava amb la resta a roda fins que he vist que al darrera estaria millor. Per la Fira del Senglar ens han reconduït per dins el poble i ens ha trencat una mica el ritme, que després m'ha costat trobar. Les cames tenen memòria i passaven factura les espremudes de divendres. M'he despenjat uns metre i en Jordi s'ha quedat amb mi. Més endavant s'ha quedat en Lluís Sr. i a l'atrapar-lo m'he dit que enllaçaria amb en Txema i en Manel. M'ha costat i he hagut de baixar pinyons i patir una mica. A la Font Picant de Sant Hilari, en Lluís ha punxat i, amb sort, s'ha pogut solventar i seguir la marxa. Abans d'arribar a Sant Hilari he cremat un balí per enllaçar amb dos ciclistes que havien apretat perquè no els hi agaféssim la roda. Els hauria d'haver esprintat...hahaha! Fins al Pla de les Arenes m'he vist amb bones cames i he pogut aguantar amb en Txema i en Manel, tot i que no pujaven al seu màxim.

Pla de les Arenes - Collsesplanes: Hem baixat cap al Coll de Revell, per anar direcció Viladrau. Abans però, i pujant el Coll de Gomara, en Lluís ha tornat a punxar i aquesta vegada no s'ha pogut reparar perquè la vàlvula estava malament. Dubtes i propostes de què fer. Ens ha atrapat "el pare d'en Martí" (ja entendreu qui és...) i ens ha comentat si necessitàvem res. Ell ens ha ofert una coberta però havia d'anar fins a casa seva, Folgueroles, i tornar amb cotxe. Hem quedat a la rotonda després del Coll de la Fullaca si és que en Lluís hi podia arribar. Aquí hem acabat de decidir amb en Manel que aniríem amb ells però que a les pujades havia d'aguantar i patir. Hem perdut molt temps, fins a una hora, i les trucades per avisar que arribaríem tard es feien. Al final, i després d'uns quilòmetres amb en Lluís corrent descalç perquè la coberta se l'hi havia esparracat, hem esperat el seu àngel de la guarda. No ens ha dit ni el nom, ni ens ha deixat cap contacte però sabem que el seu fill de pocs anys que l'acompanyava dins el cotxe, es deia Martí. Des d'aquí i encara que potser no ho llegiràs mai, no m'estaré de dir-te Moltes Gràcies!

Hem enfilat cap a Sant Sadurní d'Osormort i cap a Collsesplanes, on em tocava patir. He aguantat més del que m'esperava i pujant molt més ràpid del que havia fet l'altre vegada que havia pujat per allà. Als revolts on la carretera picava més amunt, em despenjava i després em reenganxava. Al final he dit prou i ja no he trobat la seva roda. Sort que en Jordi s'ha quedat amb mi i m'ha anat animant i aconsellant. Sense ell, m'hauria deixat anar i no hauria acabat tan satisfet de la pujada que he fet.

Collsesplanes - Amer: Fins al Pla de les Arenes altre cop, ho he passat malament. El curt descens que hi ha i la pujada continuada, tot i que només és dura a la part final, m'ha tocat una mica. Les meves cames fredes no podien seguir el ritme frenètic que marcaven i m'he despenjat per fer el meu ritme. Una parada a la font de dins Sant Hilari ens ha fet trobar els germans d'en Juli i l'Albert, que avui descansaven després de l'excursió fins a Puigcerdà que s'havien marcat el dia abans. El descens cap a Osor i Anglès ha estat més tranquil per la quantitat de cotxes que esperàvem de la fira. Amb en Manel ens hem despenjat mentre parlàvem una estona i un cop reagrupats hem anat amb el ganivet entre les dents fins a Amer. En Txema ens ha fet volar fins a Anglès, en Jordi fins al Pasteral i en Manel fins a Amer. He aguantat la roda com he pogut per poder fer el meu esprint del dia.

En fred, estic content d'haver recuperat una mica d'orgull. En Jordi i en Manel m'han dit que si he aguantat el tren fins a Amer, vol dir que el meu problema és més de cap que de qualsevol altre cosa. Com si no ho sabés prou bé...hehehe! A més, ja fa dies que penso amb la Terra de Remences de diumenge vinent i em fa molt de respecte, sobretot el Coll de Bracons, i per la meva inexperiència en gran grup.

"Enllaçant" el camí... (proposat per en Jordi per les enllaçades amb el grup pujant a Sant Hilari)