Tan content que estava a la darrera entrada i tan xafat que em va deixar l'antibiòtic. Sí que em devia esperar la bici l'endemà d'anar a córrer, però aixecar-me del llit ja va ser un gran què. Els companys del Team m'havien avisat que sortirien a rodar i en tenia moltes ganes. El que no hi havia era forces. Descans i seny!
Divendres ja anava més bé, tot i cansar-me de seguida (com l'anèmia no eh!). Estava més animat i pensava en fer alguna cosa lleugera el cap de setmana. Llegint missatges i amb la il·lusió de compartir quilòmetres, em vaig apuntar a la sortida per anar a fer la volta a la Mare de Déu dels Àngels i Santa Pellaia. Uns 110 quilòmetres calculava. No sabia com respondria i tenia temps a girar cua.
Aquesta vegada sí! A les 8 en punt era a l'Snack i ja hi havia l'Albert, en Txema, en Dani "Trayter" i en Lluís Baixés senior i en minuts van arribar en Jordi Brugué i en Jordi Auguet, ja amb el seient arreglat. Feia menys fred de la que em pensava i de seguida ens passaria rodant els primers quilòmetres al ritme d'en Dani. Mentre en Jordi B. s'anava queixant i queixant, en Dani em va confessar que s'adormiria si anàvem tan lents. Passem a buscar en Juli i l'Albert només ens deixa dos minuts per saludar-lo, abans de posar-se a tirar i no deixar-nos refredar massa. A Trullàs però, li comento que tinc més fred allà que a Amer i que un cop passat Mas Llunès, la temperatura pujarà.
Pujant a Mas Llunès, animem en Dani perquè ens ataqui però es queda quiet. Pugem al meu ritme perquè em deixen anar a davant amb l'Albert i ell em deixa portar el grup. Tots parlen i jo tinc feines a respirar i, a més ja noto que hi ha moments que les cames em fan figa. Mentre els escoltava, en Dani ens va atacar amb el plat posat i en dues corbes ja no el vam veure més fins a dalt. Com sempre, l'Albert diu que Mas Llunès no s'acaba fins a dalt i continua pedalant com si res. Mica en mica anem atrapant en Dani i quan queden 20 metres per coronar del tot, arranco en silenci per avançar en Dani i emportar-me els punts! Hahaha!
Un cop a baix, ens trobem en Joan i en Salva per anar cap a Girona. Allà començo a agafar més i més fred. Quin canvi de temperatura! Les mans em comencen a fer mal i tot. Enlloc de passar per dins a Girona com havia fet amb la colla del "Tiet" Pere, entrem dins el polígon de Vilablareix per anar fins al polígon de Fornells. Cal dir que hi ha trampa. Més que trampa, una rampa del 13%!!! Tots quiets fins que en Txema arrenca com si res i em quedo maravellat. Com que ningú li sortia, em va tocar a mi... Després de la fotofinish, vaig guanyar per un tubular gràcies al cop de maluc i a que ell es va refiar i no va fer l'última pedalada. L'Albert fent de jutge em va donar els punts i li va picar la cresta a en Txema per haver perdonat.
Vam passar per Montilivi per arribar a La Creueta. En Salva ens va guiar i torturar per una zona de murs. En Juli ens va comentar que havíem passat per un 17%!!! Aquí ja vaig anar a cua de grup i em venia molta feinada per davant.
Comencem a enfilar els Àngels i m'ho prenc amb calma. M'emprenyo i agraeixo molt que m'esperin. En Juli i en Joan m'ensenyen la roda i em portaran fins a dalt. Tinc la sensació d'anar bé de forces però que les cames no em responen. A mig camí, em vaig desabrigant i sense voler em cauen els buff a terra. En Joan es para i em diu que tiri que ja m'ho portarà. Ni mig quilòmetre i ja el tenim allà. Abans d'arribar l'Albert, en Jordi A. i en Dani ens venen a trobar després d'haver coronat. Pel que m'expliquen, han pujat tots junts i força ràpid fins que en Dani ha atacat per coronar en solitari. Una mica d'aigua, una barreta i unes avellanes d'en Joan que estan boníssimes!
Baixem i no fa gaire fred perquè ens toca el sol. A Madremanya girem cap a Monells i Sant Sadurní de l'Heura. Em torno a posar a la cua i segueixo el ritme ràpid d'aproximació a Santa Pellaia. A la tanca on comença, en Joan i en Dani se'n van i la resta anem fent. En Jordi A. i en Txema es queden amb mi. Entre tots es van tornant la feina d'arrossegar-me. El primer quilòmetre i mig és constant al 6% i després suavitza al 3-4% fins a dalt. Com els hi dic, vaig fent la goma. Em quedo, els atrapo, em torno a quedar i torno a enllaçar. En Jordi em bateja com Sorensen per la meva cara de patiment. En Joan ens torna a trobar i ens explica que ha pujat entre 23 i 28 km/h... Després diu que fa dos setmanes que no toca la bici i que no està bé. L'Albert, en Salva i en Dani venen a trobar-nos i a animar-me perquè ataqui. Ni dos segons i ja ho faig. Visca l'espectacle! Hahaha!
A Cassà ens parem a buscar aigua que ja me l'he acabat. En Jordi B. ens mana la pressa...culpa meva! Per no fer tard, es posen a fer relleus. Albert, Jordi A., Salva, Txema... Jo segueixo la roda d'en Dani, que es va girant i quan veu que em deixo mig metre m'espera i m'estira altre cop. El meu àngel de la guarda, en Juli, em marca de prop i no em deixa sol. S'acosta el "RostenChicken" i estem ja molt separats. Estic una mica cuit. M'ajuden a arribar a dalt a base de no pensar-hi. Ens queda Mas Llunès però amb els dits de l'Albert a l'esquena puc pujar al ritme dels altres. Lo seu és massa...pot pedalar, ajudar, animar i parlar com si res.
Ens acomiadem d'en Juli i li dono les gràcies per enèsima vegada. Només li ha faltat pedalar per mi! Fins a Amer ens bufa un vent de costat que em fa quedar enrere. No és el meu dia i encara volen que esprinti al cementiri. En Dani fa estona que es queixa del bessó però sé que no hi tinc res a fer. Em fot la ratlla al costat i diu que li fa mal la cama! Jo només penso amb el refrigeri que em diu en Jordi B. i els altres en arribar a Sant Martí. Un altre dia...
"Avellanantibiòticajant" el camí...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada