diumenge, 20 de gener del 2013

Durant 7 dies...

M'he de picar la cresta per no escriure quan em toca. Aquesta setmana ha estat productiva en quan a sortides, aprenentatges i moments viscuts, però no els he buidat aquí. Entre una cosa i una altra, he anat deixant per l'endemà el posar-me a escriure. I no pot ser...

Dilluns, 70 km amb bici - Vam sortir amb en Txema i en Manel. El pla era rodar molt suau perquè jo encara notava la sortida de Tossa i St. Grau, i no va ser així. No sé com va sorgir però repetíem la volta a St. Gregori els mateixos integrants que la primera vegada que la vaig fer. Com vaig patir aquell dia i com veia que tornaria a patir. Fins les Serres vam anar fent, rodant lleugers però sense cremar-nos. Allà van començar  a anar més i més ràpid fins que em vaig quedar. Metre a metre i pedalada a pedalada. Els veia i intentava no no capficar-me i seguir al meu ritme. Pujava millor que altres dies i es va notar al temps final; la millor pujada que hi he fet. A dalt però, ni un segon per bufar. Camí de St. Gregori en Manel ens va fer una sèrie acollonant i sortint de Girona el Txema li va agafar el relleu. No em vaig quedar de miracle. Aquell ritme no venia al cas... Fins a Amer, els vaig estirar una mica perquè volia col·laborar una mica. A l'esprint del cementiri, en Txema ens va picar i en Manel i jo vam lluitar fins a dalt però el seu cop de maluc em va derrotar. Quin "noooo" em va sortir! Sempre s'aprèn però...

Dijous, 0 km - Sí, no vaig fer res. Volia sortir però la fred, la mandra d'anar sol i alguna cabòria van fer que em quedés al sofà, tot i estar canviat.

Divendres, 80 km amb bici - Al matí, en Jordi A. i en Txema em van dir que sortien a les 11h i m'hi vaig apuntar. Davant les previsions del cap de setmana, s'havia d'aprofitar el temps. Vam parlar amb en Lluís B. Sr. i ens va dir que tenia dos fissures a una costella (la 10!) de la caiguda del dissabte. Vam fer una volta fins la Cellera per esperar l'Albert i recollir en Llopis, i se'ns va afegir en Jordi C. Vam anar a fer la volta a Bonmatí i a pujar l'ermita de Sant Julià (1'2 km al 13%!!). Fins a Amer ens ho vam prendre amb calma. L'Albert volia anar a pujar les Encies i m'hi vaig apuntar. A dalt, ens vam decidir a acabar la volta a les Serres ja que teníem temps. Aquí sí que vam rodar, sempre al meu ritme. Va estar bé perquè escoltar i veure com pedala l'Albert és molt profitós. Una classe particular com aquell que diu!

Dissabte, 5 km corrent - Des de fer la volta a Sant Julià que no em calçava les bambes per córrer. El culpable de que ho fes va ser en Lluís B. Jr. que em va entendrir el cor amb que aviat marxaria d'erasmus i que no podria córrer. Com li vaig dir, sempre hi ha temps per córrer amb un Simonich! No hi vam estar gaire estona per l'alt ritme que ens vam marcar. No era el meu però no el volia fer anar malament. Ell com si res, encara que després digues que l'havia matat. Com he dit, va ser poc però em va donar grans sensacions i un bon record per quan sigui lluny.

Diumenge, 72 km amb bici - Em llevo i veig que en Jordi A. i en Manel sortiran a rodar. Sí, un altre cop a rodar. Aquesta història ja me la sé. He dubtat, per si feia fred i per haver anat a córrer ahir. Les cames estaven pesades al començament però mentre pujàvem cap a Les Planes ja s'han anat escalfant. Pujant a les Encies m'he despenjat de seguida d'ells ja que si els volia seguir m'acabaria quedant i després ho pagaria. Al meu ritme i reservant una mica, m'he anat trobant bé fins que al final he accelerat, fent la meva millor pujada. Fins a Sant Gregori hem jugat al "joc de l'ou", donant-nos relleus continus. El ritme anava creixent i a les pujades me'n ressentia fins que he trencat l'ou. Ja no he donat cap més relleu en tot el dia... Passant per Vilablareix, en Jordi em portava amb el ganxo i si no arribem a afluixar a Aiguaviva m'haurien destrossat del tot. Hem passat per Mas Llunès, on he fet una mini-sèrie de força darrera en Jordi, i pel "Cauberg" de Bonmatí, on en Manel demostra sempre el seu potencial. Abans d'arribar a Amer m'han portat fins a l'esprint del cementiri. Primer en Jordi i després en Manel perquè acabes de gastar les forces que em quedaven.

Vaig acumulant quilòmetres per desfer (o fer!) els dubtes de cara a la QH. He de fer la inscripció encara...

"7diesjant" el camí...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada