dilluns, 7 de gener del 2013

Rodant i acabant les vacances...

Quina sorpresa m'he emportat arribant de rodar amb en Manel... Ja tinc el pla de treball! Moltes gràcies Adrià! Encara l'he de mirar perquè em fa una mica de por ja que per missatge ja m'ha avisat que són dues setmanes una mica dures. Microcicles, fases d'adaptació, treball, recuperació... Que bé que m'ho passaré! Bé, ja ho anireu llegint...

Avui és el darrer dia de les vacances de Nadal i el volia/vull aprofitar amb una mica de tot; feina, esport, escriure, descans, sèries i menjar! De bon matí ja he preparat unes proves pels meus alumnes. Ells estan molt il·lusionats amb una prova el primer dia... i seran un èxit! A veure qui ho recorda? Potassi K, Sodi Na, Liti Li,...quin ve? No Manel, Magnesi (per les rampes) Mg no!

Ahir ja vaig preguntar si algun company sortiria a rodar una mica. Uns perquè treballen (i ja és hora!), d'altres descansen i els últims per obligacions familiars, no podien. En Miguelito va comentar que pujava de Barcelona i l'havia d'anar a interceptar però al final tampoc per un imprevist (positiu eh!). Com us he escrit, he sortit amb en Manel al migdia amb una temperatura més pròpia de la primavera que de l'hivern. Jo he sortit abans i he anat fins la Cellera i he reculat fins al trencant de la variant per anar junts. Ell volia fer 3 hores però jo no tenia tant temps. Hem anat cap a Mas Llunès, fins a dalt, i pujant ja he vist que avui tenia millor dia que dissabte. Les cames estaven més fresques i no es fatigaven de seguida. Hem pujat a un bon ritme mentre ell muntava i desmuntava el plat per fer sèries de força. Sempre estic alerta per aprendre! Hem girat cua i cap a fer les Serres i les Encies. Abans però, li he ensenyat un repetjó a Constantins i diria que li ha agradat, tot i no tenir sortida i haver de baixar per allà on has pujat.

Les Serres també l'he pujat bé, tot i que a moments notava una mica de cansament de dissabte. Per sort, fins a les Encies m'ha tractat bé i no hem anat a com bojos. Tot i així, l'inici se m'ha entravessat una mica. No tenia el punt i en Manel ho ha vist. M'he deixat portar i tot ha anat molt millor. Em sentia molt còmode rodant i hem pogut parlar de moltes coses. Aquest és el gran premi i el gran profit que en trec! Això de no esbufegar és genial! Al final m'han sortit 62 quilòmetres en 2 hores i 30 minuts.

La feina mecanogràfica l'esteu llegint i la resta del dia encara està per venir! No voldria deixar-me de felicitar en Jordi i la Maria i donar la benvinguda a en Roc.

"Vacancesajant" el camí...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada