La Salut de la Vola...

Lluny queden les quilometrades que m'imaginava aquesta Setmana Santa, tot i que no m'he estat quiet. Després de les repeticions a Sant Martí i de l'espiral generada amb les ascensions al nostre cim, vaig sortir amb en Carles i en David Roura el diumenge al matí. Ja n'havíem parlat a mitja tarda del dissabte de fer quelcom, que al final va ser menys del que m'esperava. A Estanyol ens vam decidir per acabar la volta a Sant Gregori per Les Encíes. El ritme no va ser molt exigent i la sortida va ser per posar les cames a lloc. Vaig quedar impressionat amb en David Roura, al que l'edat i les qualitats que té, arribarà a donar molt de si.

Dilluns i ahir les sortides van ser amb en Txema. Unes Serres al revés van servir per preparar la sortida del dimarts i la sortida d'ahir per la de demà. Anem a pams.

Dimarts amb més fred de la que em pensava sortíem a fer la volta de la Terra de Volcans de l'any passat, diferent de la d'aquest any per les obres a l'Eix. En Txema, en Jordi Auguet, en Jordi Clermont i en Llopis puntuals per sortir cap a Coll de Condreu i trobar en Tito i en Salva a Les Planes. No havíem sortit del poble nyerro que en Salva havia punxat i fèiem una petita parada. A l'arrencar em vaig trobar tirant del grup amb en Salva fins ben passat Sant Feliu. La carretera picava cap amunt i per sentir-los parlar el ritme ja els devia anar bé. Els Jordis ens van fer un agraït relleu fins a Sant Esteve on ja s'havia afegit en Pere Cocu. Qui més qui menys el coneixia i feia temps que volia que vingués a pedalar amb nosaltres. Condreu em va sorprendre gratament perquè és un port de ritme, no molt dur i amb unes vistes genials. Ràpidament ens vam separar amb dos grups i jo em vaig quedar amb en Salva i en Llopis, que ens estirava. Em notava bé i quan vaig veure que en Pere s'havia quedat dels de davant, em vaig quedar amb ell per fer-la petar. M'explicava el port i em m'avisava que a partir del trencant de la Salut era la zona més dura. Ell en cap moment va treure el plat i a dalt, tots ens en fèiem creus. Allà, en Tito va girar cap a casa perquè treballava i en Pere cap a Bracons i la Cantineta. El "tiet" és molt gran!

Baixem i pugem cap al Coll de Can Bac per arribar a Cantonigrós, on vam enllaçar amb en Salva ja que m'havia tornat a quedar. Fins al trencant de Sant Martí Sescorts vaig pedalar de valent al darrera del grup per poder-los seguir. Aquell desgast em passaria factura més endavant. Algun ensurt amb conductors que no es respecten ni a si mateixos i fins arribar a Sant Pere de Torelló hi havia un camí trencacames que s'afegia a restar-me forces. Sort de la parada davant una pastisseria, que gentilment em van donar un bocí de pastís de xocolata, que em va carregar una mica les piles i els ànims.

Quedava pujar a Bracons per Sant Andreu de la Vola. Vam deixar en Jordi C. esmorzant a Sant Pere al saber que ja ens atraparia. El port el dividiria en dos; abans i després de Sant Andreu. Abans es fa per una carretera estreta i que et deixa descansar a moments. Després ja és una altra història. Carretera ampla i molt dreta. Ho vaig muntar tot i a pedalar sense capficar-me amb els altres, que evidentment només els veia en les enllaçades des de lluny. Anava calculant quan em portaven quan en Jordi em va passar com si res...vist i no vist! A posteriori recordo que hi havia un descans, que no vaig veure com a tal. Fins a dalt m'anava distraient, pensant en en descens (quina bestiesa!) per on pujaré a la Remences. Els últimes metres però, vaig fer un homenatge a en Pere i vaig muntar el plat.

Ni un minut i ja érem cap avall. I quedava arribar a Amer, portats com avions per en Jordi C. durant tot el camí. Això sí, quan va afluixar vaig lluitar per l'etapa. Si és que amb la il·lusió que tinc...

Avui descans. Demà etapa d'alta muntanya...

"Volant" el camí...