Terra d'amics...

Habemus llarga! El dubte no era tal dins meu. Sabia que la volia fer però sorgien moltes pors. Arribaré massa tard, em quedaré sol, és massa per mi... Ha estat un missatge d'en Manel al matí que m'ha convençut, tot i que ell ho deia en broma. El que no m'esperava és que fent servir paraules seves (el teu calendari és el meu!) s'acabaria convencent entre els ànims d'uns i altres.

9:30h. La sortida és lenta des de la Plaça de la Vila. Jo a prop d'en Manel i en Xavi Arenes. Perdem de vista el Jordi A, en Luigi i en Salva, tot i que volíem fer un grupet. Pujant al cementiri m'he adonat que no havia encès el rellotge pels nervis de novell. Ens trobem uns quants d'Amer i anem a un ritme que mai hauria somiat. Ja m'havien dit que a una marxa es va més ràpid i que no t'ho sembla.

Anglès - Sant Hilari - Pla de les Arenes - Collsesplanes: Comencem a pujar i en Manel hem diu que anirem recollint fruita madura. En Xavi ens marca el ritme i anem avançant a força gent, entre ells en Carles Paredes. Li he dit que es relaxés i que del 10 al 15 era lo pitjor, i tant ell com una noia m'han dit gràcies. Semblava un entès hahaha! Ens hem afegit a un grup i hem deixat marxar en Xavi perquè anava a batzegades i m'hauria cremat. En Manel pendent de mi i dient-me si anava còmode ja que era el més important. Atrapem un tàndem però de seguida ens avança passat el quilòmetre 15. Ens ha anat de perles perquè la carretera no picava tant i ens ha marcat un ritme altíssim. M'he fixat que ja feia estona que un home (li diré Cervelo pel seu maillot) i hem parlat una estona. Just al trencant de Sant Hilari en Manel em diu "aquesta me la pagaràs!" i m'ha fet il·lusió! Qui té amics així... Fins al Pla de les Arenes he tingut una mala sensació que no arribava a ser. M'he centrat amb la roda bona i hem anat despenjant a tothom. Tocava menjar (en portava per un regiment!!!) i han caigut un plàtan, un bocí de barreta i un parell de xuxes de gel. Durant el descens anava amb precaució perquè coneixia l'estat de la carretera. Sort que eren un parell de quilòmetres abans de pujar fins a Collsesplanes on m'he trobat una mica millor. Anàvem 4 ciclistes; Manel, Cervelo, jo i un noi (li diré Maçanet pel maillot també).

Collsesplanes - Les Pinasses - Romegats - Folgueroles: M'he posat davant al descens, provant de no retrassar el grup. En Manel m'ha fet pensar en carregar el pes al pedal del fora per estabilitzar millor la bicicleta. Ja m'ho havia dit l'Albert però no hi pensava. La veritat és que es nota molt i quan en Manel s'ha posat davant hem baixat com coets, per mi esclar! Hem trobat un altre home (li diré Doble perquè l'he confós amb un altre!) i passant per Sant Sadurní d'Osormort en Manel m'ha dit que afluixés perquè anàvem tres i no aniríem enlloc. Com ens ha faltat l'equip allà. Ens hem ajuntat de nou amb en Cervelo i en Maçanet, entre d'altres. Les Pinasses i Romegats les hem fet amb grup i he aprofitat per anar menjant una mica més. La baixada fins a Sant Julià de Vilatorta l'he fet al davant. Primer m'he distanciat una mica però m'he frenat per esperar en Manel, i després marcar el ritme. No sabia ben bé què fer i corria com em semblava. He pensat que si feia res malament en Manel ja em picaria la cresta. Camí de Folgueroles ens ho hem anat fent fins a trobar un avituallament. Aigua, Coca-Cola, taronja i una galeta. Trobem uns ciclistes paralímpics que també feien la marxa.

Folgueroles - Roda de Ter - Cantonigrós - Coll de Condreu: Sortim de Folgueroles i li dic a en Manel que o ens foten un cop de mà, on ens cremarem fins a Roda ell i jo. No havia ni acabat i ja deia que allà tothom a passar i a fer l'ou. Hem començat bé però, al segon relleu d'en Maçanet ens ha trencat l'ou. Quin "hatxassu" ens ha fotut l'animal. Després d'això, ens hem quedat tres tirant (Manel, Doble i jo) i dos darrera (Cervelo i Maçanet) fins a l'inici del Coll de Bac. He començat encès al davant, sense mirar enrere. De sobte, veig en Cervelo i em diu que els he despenjat. Anava calent però m'he calmat de cop. En Manel em diu que no l'esperi i que tiri, però li dic que no. Tenir un amic que hi està per tu allà s'ha d'aprofitar. I a més, si sap el que et convé a cada moment encara més. A roda doncs. Quilòmetre a quilòmetre m'he anat distraient una mica i la suma d'ells m'ha començat a passar una mica de factura. El cap veia que em quedava i feia afluixar en Cervelo i en Maçanet. El pas per Cantonigrós ha estat el més dur però a la baixada m'he tornat a posar davant. Vinga a gastar forces!! Ens quedava pujar el Coll de Condreu i ja l'he entrat amb por de quedar-me. Atrapem un ciclista (li diré Esteve, tot i que no sé perquè...) just abans del trencant de Falgars i se'ns posa a roda durant pocs segons perquè al pla fins a Condreu ens ha avançat i deixat enrere. Semblava que competia contra nosaltres i he anat a caçar-lo. Allà sí he gastat forces envà! Per sort arribem a l'avituallament i entre l'Edu i en Pau ha semblat un pit-stop de F1. Bidons plens, galetes i taronja a les mans sense adonar-nos-en. Gràcies nois perquè allà no sé si us ho he pogut dir.

Coll de Condreu - Sant Esteve d'en Bas - Amer: Tornàvem a baixar. L'Esteve ens passa com un avió i es tira avall. Jo pensava que li aniria bé quedar-se amb nosaltres i fer via entre tots, però no. Se m'ha tornat a entravessar la baixada i a Sant Esteve quan en Manel m'ha preguntat com anava, li he deixat anar que estava fart de baixar. Sempre llepo quan he de tornar a pedalar i em costa. A més, quedava pujar fins el túnel i no em sobraven forces. M'he menjat unes xuxes per endolcir-me el patiment i quan he vist l'Esteve altre cop, he resurgit per repassar-lo! Al túnel, un gel al canto pel que quedava per endavant. Pensava que la panxa em passaria factura de tantes potingues i no ha estat així per sort. Comencem a baixar i en Cervelo se'ns ha distanciat. Amb injecció de moral d'abans del túnel, he enllaçat el grup i fet l'únic relleu fins a Amer. En Maçanet no devia anar gaire sobrat perquè l'he portat al darrera fins a Amer. Entre en Manel i en Cervelo ens han portat en volandes .Allà han cremat els que els hi quedava perquè, com m'ha dit després en Manel, sabia on anava a morir. Arribem a Amer i ens acomiadem dels companys de ruta, als que estic molt agraït. Ens queda arribar a l'Estació per començar Sant Martí...o no?

Amer - Sant Martí Sacalm: Sento ànims per primer cop i ens donen aigua quan passem per sota l'arc d'arribada de la volta curta. Com els hi haurà anat a en Joan, en Juli, en Jordi B., en Carles, en Dani, en David R., en Jordi B.P., en Tini, en Josep Mª, la Carme, en Pere, en David M., en Lluís B. Sr,...i segur que me'n deixo! Un traguinyol i queden 8.3 quilòmetres. En Manel em diu que tiri amunt i per un moment penso que pujarem junts. Pujada en solitari doncs. No he fet ni 100 metres i una bona notícia. L'Albert ha passat primer per allà! Quina pujada de moral, tot i que es fa dur al principi. Les cames no estan per gaires floritures i són les rampes que piquen més. A mesura que el vas pujant una i una altra vegada el coneixes millor. Em creuo en Jordi C. i en Dani i m'animen, després en Tini i en Carles que baixen amb cotxe, en David, l'Albert, en Txema i en Tito, en Salva, en Luigi, en Jordi i en Xavi i un munt de companys que t'alleugen el patiment. D'altres "companys" fan que treguis forces d'on quasi ja no en queden amb la seva simpatia. Arribo a les Famades i ja tinc el mirador allà. Més amunt que avui és un bon dia. Vull veure la meva pintada però aquest cop no baixaré pinyons ni pujaré el ritme. Ho tinc a tocar i em fa il·lusió passar per l'últim quilòmetre; el meu lloc. M'he animat a mi mateix de manera exagerada però què, i amb perdó, collons! És tot meu ja. Fa vent i ni em molesta. Darrera rampa i corono. Terra de Volcans a la butxaca.

A dalt em sento com si hagués coronat un port de muntanya de ves a saber on. Pregunto com ha anat la cosa i ningú em respon. Em molesta que no em puguin dir res dels companys! Al final, sento que ha guanyat en Jordi Clermont juntament amb un company seu. Moltes felicitats! A posteriori m'he anat informant i:

• Albert - Ha liderat el grup a Collsesplanes, Condreu i l'Estació. L'espectacle ha estat seu! Ets el millor líder!!!
• Txema - Ha arribat amb en Tito amb menys de 5 hores. D'aquí a uns anys, quan arribi a la maduresa, serà imparable.
• Stevens Team (Jordi A., Luigi i Xavi) - El triumvirat ha confabulat arran i arreu pel benefici propi...hahaha! Pobre Salva!
• Joan - 3r a la volta curta amb un esprint molt ajustat. Ha ajudat en Txema quan ha passat un mal moment pujant a Sant Hilari.
• Juli - Ni una, ni dos...tres punxades! Tantes com tant bones les sensacions en tota la volta.

Cas apart es mereix en Manel. Tens raó; no has pedalat per mi. Altrament et diré que m'has refredat quan bullia, m'has estirat quan no podia, m'has distret quan em capficava, m'has acompanyat quan més sol em sentia, m'has aconsellat quan m'equivocava, m'has fet fer una altra pedalada quan de ganes no en tenia i, fins i tot sense ser-hi, m'has ajudat arribar a dalt per donar sentit a aquest nou camí...

"Terramicalejant" el camí...