Comença una setmaneta que hauria de ser profitosa. El meu cap ha deixat volar coloms fent pronòstics de quilòmetres i de rutes que vull fer però cal posar-hi seny. D'entrada ja, un parell de sortides.
Ahir a la tarda, després d'una trobada fallida amb en Jordi Auguet, vaig sortir a rodar sol i sota el Sol. Feia molt bon dia però no imaginava que fes tant vent. No va ser al Pasteral on el vaig notar amb força sinó baixant Mas Llunès, on tot i dir-me que aniria amb calma, em vaig encegar. Dissabte passat em vaig quedar a uns segons de les millors pujades que havia fet i ahir era un bon dia per provar-ho. Vaig jugar amb pinyons més baixos i ho portava bé. Tant que vaig decidir exprèmer al màxim les meves cames i sí, 10 segons menys. Quin esbufegar feia a dalt... A Estanyol van obrir la porta i va ser una lluita contra el vent contínua fins a Caldes. El vial de Vilobí a la rotonda va ser l'únic tram amb vent favorable i, com no, vaig volar. Sabia però que aquell vol comportava un calvari a l'altre vial, en sentit contrari. Pedalar sense parar per anar a 20 quilòmetres per hora... Es va fer etern i dur. A Caldes em sentia bé i fins a Fornells vaig anar a un bon ritme, suposo que perquè pica cap a avall. La tornada per Aiguaviva va ser amb més calma ja que em vaig afegir al ritme que portava un altre ciclista i mentre jo li donava conversa, ell em responia amb monosíl·labs.
Quedava la segona tanda a Mas Llunès i com a l'anada, vaig anar a rebaixar temps i per 12 segons ho vaig aconseguir. Fins a Amer va ser una rodada per deixar anar els músculs i arribar als 80 ventosos quilòmetres.
Avui tenia vàries propostes. En Manel feia Sant Hilari i Collsesplanes, en Carles unes Serres i en Txema i en Jordi no ho sabia. Per temps i per dinar en condicions m'he quedat amb els últims. El seu pla no era el que m'esperava; una iteració a Sant Martí Sacalm. Un, dos, tres... quina feinada! Hem fet uns quilòmetres d'escalfament per trobar en Llopis, tot i que no ha estat així. La primera pujada l'he fet amb en Txema perquè li fallava el canvi i no podia anar al ritme d'en Tito i en Jordi A. He aguantat bé els primers quilòmetres però després els hi he perdut el rastre. Volia regular però donava el que tenia i en Txema, com si res, al meu costat. Quina enveja aquesta facilitat. A moments em trobava pletòric i baixava un pinyó. Cent metres més enllà l'havia de treure. A dalt però m'ha sorprès el temps; 36 minuts i 21 segons. Prou bé m'he dit mentre feia l'únic bufet que m'han permès.
Baixada i tornem-hi, ara sense en Tito. El canvi s'ha arreglat i en Txema ha volat fins a uns 31'30"... En Jordi al darrera però regulant perquè els 2 últims quilòmetres de la primera pujada se li han entravessat una mica. Jo els he perdut de vista a les primeres de canvi i se m'ha fet llarg. M'ha costat uns quilòmetres sentir-me bé, al tenir les cames fredes del descens, i després m'he animat. Preveia voltar els 40 minuts i quasi ho clavo; 39'54". A dalt he pogut fer tres bufets i una foto. Baixem i ja em parlaven de la tercera... Ens creuem en Josep Roura i penso que només faltaria que se'ns afegís ell.
En Jordi i en Txema m'han menjat el "cocu" amb belles paraules. M'he decidit a pujar fins on me'n cansés. Ja els he dit que no m'esperessin perquè quan pensessin amb mi, ja seria a casa. No havíem fet ni 500 metres que en Josep ja baixava i ha fet mitja volta. Hem creuat unes paraules i ha anat a per la dupla del davant, que evidentment no veia ja. Pensant en una corba més, he arribat al Mirador per acabar les pedalades amb la carretera enfilant-se. Ja en tinc prou...
"Ventiterant" el camí...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada