dissabte, 16 de març del 2013

Massa descans a Cladells...

Massa descans no és bo i les meves cames avui m'ho han corroborat. Després de la Terra de Volcans vaig descansar dilluns per sortir dimarts, però no comptava amb la pluja. Va fer un ruixat just quan anava a sortir de casa i em vaig tirar enrere. Per no estar-me quiet i ja que estava guarnit, em vaig canviar les sabates per anar a fer una volta amb la btt. Vaig sortir de casa per anar fins la futura casa pels corriols que hi porten i em vaig acabar perdent. Bé, de fet vaig arribar per on no m'esperava. Val a dir que la muntanya no està fet per mi...baixades massa tècniques i dretes i pujades empedrades! Em sembla que vaig estar més estona amb la bici al costat que jo damunt d'ella. Per acabar de fer el ple al 15, diluvi quan era a destí i que em va fer avortar la tornada. Ja veieu quin èxit...


Dimecres, pluja. Dijous, avaluacions. Divendres, poc temps i mandra. Res de res. Em consolava i m'enganyava dient que el cap de setmana seria productiu i avui ha començat. Em trobo en Txema, en Dani, en Jordi A. i en Jordi C. a l'Snack i sortim de bon matí amb força fred i anem cap a Mas Llunès, on ens trobem en Salva. Abans, ja havíem trobat en Llopis a La Cellera. La veritat és que anàvem a un ritme més ràpid del que volia i sabia que em passaria factura. No em notava fresc però podia seguir la roda. Fins a Sta. Coloma hem fet una mitja de més de 30 quilòmetres per hora i començava el meu port de la jornada; Alt de Sant Hilari per Cladells. Ja havia mirat com era el port i sabia que era més dur que pujar per Osor, sobretot els quilòmetres finals. A més, en Jordi A. i en Llopis m'avisaven de que el pitjor eren els últims 10, i fins aquí els he pogut anar aguantant.

Primeres rampes més dures i ja em quedo. Si és dur millor me'l prenc amb calma i pujo al meu ritme. Han fet un intent d'esperar-me però no. He fet camí mirant les vistes i sense forçar-me molt ja que les sensacions no eren les millors. Ja els havia avisat que des de Sant Hilari aniria cap a Amer, passant per Osor, perquè ells volien baixar per Revell i pujar Collsesplanes, i jo demà tinc sortida amb l'Albert i en Manel. En Llopis també ha girat cua amb mi i l'hem fet petar fins a La Cellera. Sempre m'agrada escoltar i aprendre. Tots diuen coses similars però de diferent manera. Això sí, cadascú té un afegit que els fa diferents.

Fins a Amer encara més calma per acabar amb 88 quilòmetres en més de 3 hores d'esforç. Gairebé he fet la volta curta de la Terra de Volcans al revés. A veure si he tret la son i la pols de les cames que demà promet ser una sortida... Demà us ho explico!

"Cladellsajant" el camí...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada